Les déclarations de fin de mission

Principat d’Andorra: Declaració final del personal tècnic en la missió de l’Article IV de 2022

le 7 avril 2022

Andorra La Vella:

Perspectives econòmiques

L’economia andorrana s’està recuperant significativament de la profunda recessió originada per la pandèmia. Un creixement positiu superior a l'esperat durant la segona meitat de 2021 va suposar un creixement real d’un 8,9% del PIB tot i l’aparició de la variant Òmicron. Les condicions del mercat laboral van millorar, amb una de les taxes d’atur més baixes d’Europa. La inflació general es va accelerar en el contexte d’uns elevats preus de l’energia, però la pressió inflacionària s’ha pogut contenir més que als països veïns gràcies als contractes a llarg termini amb proveïdors d’energia estrangers. Si bé les mesures d’ajuda davant la COVID es van anar retirant paulatinament, el conjunt de polítiques fiscal i monetaria va continuar donant suport durant 2021.

Es preveu que l’impuls al creixement es mantindrà ferm durant el 2022 però predominaran els riscos de tendència a la baixa. Amb una projecció de creixement del 4,5%, l’activitat hauria de recuperar els nivells anteriors a la crisi durant la segona meitat de 2022. Els riscos davant les perspectives econòmiques són considerables, relacionats amb la repercussió econòmica que té a Europa la guerra a Ucraïna i el marcat augment del preu dels productes bàsics, l’evolució de la pandèmia, una recuperació més dèbil en els països veïns i l’enduriment de les condicions financeres. Un important coixí fiscal, un ampli superàvit del compte corrent, l’acumulació recent de reserves internacionals, bancs ben capitalitzats i amb liquiditat, ajudaran en aquest entorn ple d’incerteses. No obstant, la temporada d’hivern 2020-21 que es va perdre i la marcada contracció en inversions durant la pandèmia van suposar una pèrdua permanent d’ingressos estimada de prop del 3%. Es preveu que el creixement real del PIB convergirà al seu potencial del 1,5% a mig termini. De la mateixa manera que als països veïns, l’elevada inflació probablement es mantindrà durant 2022 i principis de 2023 arran dels elevats preus de l’energia, però a partir de llavors hauria de remetre.

Equilibrar la prudència fiscal i una despesa que fomenti el creixement

Atesa la forta recuperació econòmica, les mesures de suport es van anar retirant durant 2021 i el focus ha tornat a recaure, encertadament, en reconstituir l’espai fiscal per altres polítiques públiques. Les projeccions pressupostàries de 2022 impliquen un dèficit del 0,3% del PIB. Tanmateix, si les condicions empitjoren, s’haurien de reintroduir les mesures d’ajut fiscal de manera flexible i adreçar-les a ajudar els sectors més necessitats i a prevenir un efecte perjudicial durador. Gràcies a la disciplina fiscal i a una estratègia activa de gestió del deute, està previst que la ràtio d’endeutament disminueixi ràpidament fins als nivells prepandèmics després de 2022, assolint l’objectiu de la regla fiscal d’un 40% del PIB l’any 2024. No obstant això, cal trobar l’equilibri adequat entre una ràpida consolidació per complir amb els objectius de la regla fiscal i una despesa que fomenti el creixement. Amb una àmplia evidència de bretxes d'inversió en tots els sectors, es podria aprofitar la capacitat fiscal disponible per mantenir una major inversió pública. Una estratègia d’inversió ben dissenyada serviria per incrementar el creixement potencial i reduir els desequilibris externs, sense comprometre la prudència del marc fiscal.

Reformar el sistema de pensions és prioritari per garantir la sostenibilitat i reduir els futures obligacions del sector públic. Amb una població cada cop més envellida i un sistema de pensions caracteritzat per baixes contribucions, el sistema andorrà de seguretat social començarà a acumular dèficit a partir de 2024 i esgotarà el seu fons de reserva al 2039. El Consell General d’Andorra ha designat una comissió especial perquè elabori un pla de reforma abans que finalitzi 2022. La magnitud de la reforma necessària requereix que s’actuï aviat i tenint en compte totes les possibles opcions (incloent possibles augments en les contribucions i les taxes de conversió i canvis en l’edat de jubilació) i garantint alhora l’equitat social.

Les autoritats han adoptat mesures per acumular reserves internacionals a mode de precaució. L’assignació al 2021 dels drets especials de gir (DEG) de l’FMI va incrementar les reserves internacionals en 96 milions d'euros fins arribar aproximadament al 5% del PIB. A més, les autoritats van assignar 100 milions d’euros del deute emès al 2021 (equivalents a un 3,6% del PIB) a reserves internacionals.

Polítiques financeres per garantir la resiliència

Les mesures recents son una bona base sobre la que seguir enfortint sector bancari ja que els bancs andorrans encara tenen riscos considerables per endavant tot i haver superat la pandèmia amb un balanç prou sòlid. Els bancs, amb uns actius que equivalen a un 600% del PIB i amb actius sota gestió fora de balanç de gran magnitud, tenen una importància sistèmica dins l’economia andorrana. Van sortir de la crisi reforçats, ben capitalitzats, amb molta liquiditat i amb una reducció en la ràtio de morositat. Tot i així, com en molts altres països petits amb un sector bancari gran, els riscos poden ser considerables. El model de banca privada i l’estratègia d’internacionalització han desembocat en una ràtio d’eficiència més elevada i en una dependència excessiva del finançament exterior, especialment dels dipòsits de no residents, que poden arribar a ser menys estables. Grans exposicions i els préstecs a parts vinculades generen encara més riscos. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) va adoptar mesures per animar els bancs a reduir la seva exposició a parts vinculades a menys d’un 15% del capital i va transposar la normativa de la UE que limita les grans exposicions a menys d’un 25% del capital de l’entitat bancària. És essencial garantir la seva implementació per mitigar els riscos.

Un seguiment estret i una supervisió més ferma del sector bancari és necessari per garantir-ne la resiliència continuada. Amb la retirada progressiva de les mesures d’ajuda, detectar qualsevol deteriorament en la qualitat dels actius abans de temps és clau. També és important continuar reforçant la supervisió de la liquiditat, sobretot tenint en compte l'important risc associat a la dependència excessiva dels dipòsits de no residents. Reforçar el paper supervisor de l’AFA, dotant-la de més finançament i personal, ajudaria a avançar en aquesta direcció. Amb la consolidació en curs del sistema bancari, l’AFA hauria d’estar atenta davant els efectes negatius derivats d’una reducció en la competència.

Reformes estructurals i inversions per impulsar el creixement a mig termini

Incrementar el creixement potencial d’Andorra demana una estratègia de múltiples vessants, centrada en diversificar l’economia, fomentar les inversions i generar capital humà. L’economia es troba davant de múltiples reptes estructurals, en particular una difícil accessibilitat geogràfica, un parc limitat d'habitatges assequibles i un mercat intern reduït. La recessió provocada per la pandèmia va fer palesa la vulnerabilitat de l’economia andorrana davant els sotracs externs i l’elevada estacionalitat que resulta de l’elevada dependència d’uns pocs sectors econòmics i dels països veïns. Les pèrdues econòmiques patides durant la pandèmia son considerables. Les polítiques per diversificar l’economia inclouen moltes vessants i haurien de procurar una major inversió productiva. Reduir els tràmits burocràtics i les rigideses administratives que dificulten la iniciativa privada, afavorir l’accés a crèdits i a fons alternatives de finançament, i facilitar els requisits d’immigració ajudaria a diversificar i a impulsar el creixement a mig termini. El programa de digitalització en curs és un progrés benvingut en aquesta direcció. Dissenyar les mesures adequades per evitar les friccions i els colls d’ampolla, sobretot en el mercat de l’habitatge, ajudaria a atraure els treballadors altament qualificats que tan necessaris són, mentre que la formació milloraria el capital humà. Les actuals negociacions sobre un Acord d’Associació amb la UE tenen el potencial de desbloquejar beneficis considerables per a l’economia andorrana. Aquestes reformes facilitarien les inversions en sectors d’alt valor afegit. La vulnerabilitat d’Andorra davant els fenòmens naturals requereix continuar generant més resiliència enfront del canvi climàtic, incloent-hi una mobilitat i energia més ecològiques i una reducció en la dependència de l’energia importada.

Mantenir l’impuls en la reforma de la governança per fomentar la confiança dels inversors

Reforçar encara més la governança econòmica és essencial per a la presència d’Andorra en els mercats financers internacionals. Des que Andorra es va incorporar a l’FMI l’octubre de 2020, les autoritats andorranes han fet grans avenços, han cobert la falta de dades i han perfeccionat el marc de lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme mitjançant un seguiment millorat i més regular dels fluxos transfronterers. Els avenços considerables que s’han aconseguit fins ara haurien de continuar. Els esforços per millorar la qualitat i l’abast de les dades estadístiques i per aconseguir que el marc anticorrupció a Andorra s’equipari amb els estàndards internacionals, haurien de seguir. Això implica ratificar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, traçar una estratègia anticorrupció, avançar en la reforma del marc de contractació pública i, publicar informació sobre el beneficiari efectiu. Andorra també s’hauria de continuar esforçant en cobrir la falta de dades, incloent l'adopció del Sistema General de Divulgació de Dades Reforçat (e-GDDS), millorant la informació de la Balança de Pagaments que s’acaba de crear, i treballant en produir altres dades de l’economia real i dels sectors financer i exterior que són necessàries per a un seguiment efectiu de l'economia.

La missió vol donar les gràcies a les autoritats i a la resta de contraparts per haver participat en un diàleg constructiu sobre polítiques públiques, per haver establert una col·laboració fructífera i transparent, i per la seva hospitalitat durant la primera visita oficial de l'FMI a Andorra.